En aquest apartat podeu trobar amb més detall la definició del projecte:

· Context: Com veiem el tema.

· Principis: La nostra manera de fer, la nostra columna vertebral.

· Objectius: Perquè fem el que fem, què volem aconseguir.

CONTEXT

Sistema

El sistema liberal, el capitalisme, ens separa d’allò polític, ens exclou de l’economia, empobreix les nostres relacions, ens separa els uns dels altres i destrueix i ens allunya de les formes de fer adequades a la natura, tendint a mercantilitzar la totalitat de l’existència. Això no ha estat sempre així. En altres moments històrics, la societat ha organitzat molt més directament el seu sosteniment material i la circulació de tot tipus de béns, essent les relacions humanes el centre de l’existència; avui, vivim sota unes formes de dominació que ens separen cada cop més de tot el que podríem fer amb les nostres vides.

Considerem que aquest sistema tendeix a anul·lar l’expressió social de les facultats fonamentals humanes, com la inventiva o la creativitat, l’amor fraternal, la cooperació lliure… convertint-nos en éssers egoistes i ansiosos, depressius i desmotivats.

Davant d’aquestes dinàmiques, som moltes les persones que apostem per trobar-nos, compartir i construir juntes noves maneres de ser, de fer i de relacionar-nos. Volem compartir les nostres vides, sentint-nos part d’una comunitat humana que recolzem i que ens recolza; volem pensar i relacionar-nos lliurement, escollint allò que volem realitzar i responsabilitzant-nos de les nostres decisions. Volem, en definitiva, una vida comuna, una vida plena i viscuda lliurement.

Aquest desig ens mou a fer el que calgui per aconseguir-ho i, per tant, ens disposem a fer els passos que ens permetin superar junts la dominació vigent.

Crisi és…

Durant les darreres dècades, les crisis inherents a aquest sistema s’han fet més evidents, també més greus: la desigualtat política i econòmica, l’empitjorament de les condicions de treball, la pèrdua de la salut, la degradació dels ecosistemes, l’extinció d’espècies, etc. arriben a uns extrems que posen en perill les condicions bàsiques per al desenvolupament de la pròpia vida humana. Aquest agreujament mostra clarament la nocivitat del sistema actual: mentre som completament alienades d’allò que fem, una minoria és qui decideix i ho determina tot en pro del seu benefici. Pensem que la destrucció a què tot això ens aboca no s’aturarà si no som nosaltres mateixes les que prenem les regnes de la situació i ens en fem responsables.

Una ofensiva, una oportunitat

En el context polític i econòmic actual qualsevol pot veure una ofensiva. Una ofensiva contra les condicions materials d’existència de les classes populars, duta a terme per poder mantenir la taxa de beneficis del capital. Això ens col·loca davant d’una situació completament diferent de la que hi havia hagut al llarg del segle XX, fent necessari pensar i actuar de maneres ben diferents. L’àmbit d’allò Públic, tal com el coneixíem, és insostenible dins el marc de la reestructuració capitalista; el sistema d’Estat del Benestar s’ensorra, és d’aquesta manera com se’ns obre la necessitat, i alhora l’oportunitat, de prendre en mà l’autogestió d’allò comú.

Davant d’aquesta ofensiva de part del Poder s’ha començat a alçar la indignació i la protesta. Però amb això no n’hi ha prou, és hora d’assumir els perills i les oportunitats del moment al qual ens enfrontem. Si tota Crisi és “posposar el moment de la decisió”, les classes populars també podem decidir canviar el rumb de la història.

Estratègies

Barcelona té un extens passat autogestionari i cooperatiu, lluitador i revolucionari que ha estat usurpat i silenciat per les elits del poder. El nostre barri, el Poble sec, històricament obrer, amb alts nivells d’exclusió social i de migració, ric en diversitat, amb un fort teixit associatiu i amb una estructura urbana pròpia pensem que és un lloc adequat on continuar amb la construcció d’un món nou, prenent el llegat i la memòria dels que ja fa molts anys que van lluitar.

Aprenent de l’experiència pròpia i històrica, veiem necessari recomençar ara i aquí un procés d’apoderament popular en tots els àmbits, per poder resistir i superar la degradació i barbàrie actual. Es tracta de crear les bases per a una transició col·lectiva cap a altres formes de viure, de crear una força comuna per avançar col·lectivament cap a la societat que volem i alhora resistir el sistema vigent.

Partim també de l’experiència dels darrers anys, dels projectes i les lluites en què hem participat, que ens han dut a adonar-nos de la necessitat de dotar-nos d’espais i infraestructures duradores i arrelades al barri. En aquest sentit, ens inserim en una tendència que sembla que cada cop pren més força, tant al barri (com CooperaSec) com a d’altres barris (com Can Batlló o La Flor de Maig).

Però l’empoderament popular i la força comuna no vindran soles. Abans hem de recuperar els llaços de comunitat, trobar-nos, discutir, experimentar…és a dir, formar i formar-nos i practicar altres maneres de compartir. És fonamental continuar aconseguint recursos i generant cooperatives i espais autogestionats, amb la perspectiva de poder avançar cap a la seva possessió i el seu control popular. Hem de dotar-nos de les eines i els mitjans necessaris per anar trencant la nostra dependència del Mercat i de l’Estat començant per l’aprovisionament de recursos bàsics com l’alimentació, la salut, el coneixement o la tecnologia.

Som conscients que el camí a fer és llarg i incert, per això és necessari que establim projectes i estratègies, a mig i llarg termini, que siguin sòlides, duradores i amb una voluntat explícita de transformació. Nosaltres apostem per avançar en base a ateneus i cooperatives populars: una forma d’unir la re-construcció de la comunitat, la secessió respecte al món capitalista i, poc a poc, la solució comuna de les necessitats materials, una pedra més dins la gran obra que és fer la revolució. Mentre fem camí, aquests projectes, que han de ser espais de trobada, debat i autoorganització, ens aniran permetent la recuperació d’allò polític.

Sabem que no serà fàcil, però creiem que és un repte encoratjador, digne i ineludible si volem avançar cap a una societat i un barri autònoms. Recuperar la vida com a qüestió comuna a més de singular i dotar-nos dels instruments per poder assajar i construir una nova societat. És d’aquesta manera com allò que anhelem és alhora allò que ens cal per poder revertir la situació actual.

OBJECTIUS

El nostre objectiu general és avançar cap una societat i un barri autogestionaris, coherents amb els principis exposats. Sabem que estem lluny d’aquest objectiu, però volem i podem fer passos ferms per avançar en aquest procés revolucionari, és a dir, de transformació radical de les estructures i valors socials vigents. I sentim que hi ha anhels revolucionaris que tornen a assetjar els temps presents. Ens proposem tres objectius concrets per tal d’orientar el nostre projecte en la direcció d’aquest objectiu general:

1) Dotar-nos d’infraestructura econòmica autogestionada, en base a espais, eines, serveis i recursos comuns. Aconseguir recursos materials que siguin de propietat col·lectiva ens permetrà anar construint una nova economia alhora que ens permetrà assajar noves formes de funcionar i potenciar el sentiment de comunitat. Ens plantegem que aquesta propietat passi a ser del barri del Poble Sec quan es tinguin els mecanismes d’autogestió necessaris. Mentrestant, seran gestionats per La Base. Ens proposem també gestionar directament tots aquells àmbits econòmics dels que siguem capaços, per tal d’anar creant una economia paral·lela que ens permeti decidir directament com i què produir i consumir. Això ens permetrà ser menys dependents del Mercat i de l’Estat, alhora que assagem i continuem construint una nova societat.

2) Enfortir els llaços entre el veïnat i crear i potenciar comunitat al barri. Cal que potenciem el que ha de ser La Base d’allò que volem construir, la comunitat humana que viu al barri. Cal que siguem capaços de reconèixer-nos amb l’altre i començar a caminar junts. Pensem que una bona forma de potenciar aquests llaços pot ser creant un espai de trobada, on puguem compartir el nostre dia a dia i on puguem autoorganitzar-nos.

3) Construir una posició política. Per poder assolir el nostre objectiu general, hem de prendre partit i estar presents en els conflictes tant del barri com de la ciutat. Per fer-ho, veiem necessari fomentar el debat i la reflexió sobre l’actualitat i el sistema vigent, així com assajar i catalitzar formes i estructures polítiques horitzontals per organitzar-nos socialment a nivell de barri i de ciutat. Construir una posició política significa enfrontar la destrucció alhora que construïm allò comú.

PRINCIPIS

· Autonomia: la capacitat de determinar directament la nostra manera d’estar al món. Pensem que ens hem d’anar organitzant, des de La Base, contra les formes pròpies de l’Estat i del Mercat, inspirant-nos en el millor de la nostra història, en els somnis rebels enfront al poder autoritari, per poder construir unes formes de vida on puguem decidir i determinar directament el rumb de la nostra societat. Cal que ens anem dotant de les estructures i mitjans materials necessaris per fer-ho.

· Comunitat: Una comunitat es defineix per la qualitat de les relacions que s’hi practiquen. Les comunitats poden tendir cap a la depressió, l’ansietat i les conductes addictives (com el capitalisme actual), o cap a l’alegria, la franquesa i la potència comuna de fer i de pensar. Nosaltres lluitem per aquesta última, i per crear-la fruit dels llaços de solidaritat, de suport mutu i sobretot d’amistat i de confiança que sapiguem construir. Una comunitat contra la desconfiança i la por, per tant, oberta a l’altre, hospitalària. Volem construir aquesta comunitat localment, al barri, allà on vivim, en aquest sentit entenem el territori.

· Equitat: cadascú en funció de les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats. Hi som per repartint-nos equitativament i en base a la camaraderia tant l’activitat necessària per assolir els nostres objectius com els béns que se’n derivin. Posem especial èmfasi en la propietat comunitària de tot allò que podem compartir (espais, eines, vehicles … així com també sabers i coneixements).

· Solidaritat: reteixint les nostres vides. Volem enllaçar les nostres vides en base al suport mutu i la responsabilitat dels uns pels altres. Aquests llaços es reforcen amb la confiança que es crea construint, compartint i cuidant allò comú.

· Permacultura: adequant-nos als ritmes del medi natural. Nosaltres som naturalesa, i volem establir formes harmòniques amb i en ella. Pensem que aquesta és l’única manera de reintegrar-nos amb la natura, comprenent que en formem part i aprenent i cooperant amb ella. Estem per desertar de la dominació que ens ha dut a destruir el nostre propi mitjà d’existència.